Urgent és probablement la paraula més repetida en l’empresa, i des de fa uns anys ho faig extensiu a altres àmbits; a casa, els fills o a l’escola s’ha imposat aquesta paraula, que quan la diem fa que la resta perdi importància, perquè l’urgent és el primer. I com que l’urgent és el primer, sovint ho confonem amb l’important. Vivim en un món amb presses que fa que barregem encara més aquests conceptes perquè si anem justos per portar el nen a anglès, l’urgent és arribar a l’hora oblidant l’important, que tenim la criatura al darrere del cotxe esperant que li dediquem una estona, a ell, al que li passa o al que sent.

I si se’ns acumulen els papers a l’oficina, ens centrem en l’urgent que és treure’ns la feina de sobre desatenent el client que tenim al davant i oblidant l’important, somriure-li i dedicar-li uns minuts.

El curiós és que quan comencem a adonar-nos a una certa edat d’aquesta diferència, quan descobrim què és l’important, veiem tot un món que ens obliga a viure el present i de sobte ens preocupem menys i ens sentim més en pau. I llavors no entenem com ens ha costat tants anys adonar-nos que sovint l’urgent i les presses són el menys important.

Potser hauríem d’observar més les criatures, us heu adonat que ells mai no tenen pressa? Als matins alguns de nosaltres arribem a l’atac de nervis per ser puntuals, però ells són la mostra clara que estem fets per gaudir del present.


 
Carta extreta de La Vanguardia. 
CRISTINA GUTIÉRREZ
Santa Maria de Palautordera
Podeu consultar la carta original clicant aquí.